Text en llengua catalana. Es reproduix ls sols efectes d´informacio
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha traslladat hui a la Mesa de les Corts Valencianes una declaració institucional pel que fa a la proposició no de llei presentada pel Síndic del Grup Parlamentari del Partit Popular el passat 13 de juny, relativa a l’origen del valencià i al canvi de definició de la llengua pròpia en el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. El text íntegre de la Declaració de l’ens normatiu del valencià és el següent:
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha traslladat hui a la Mesa de les Corts Valencianes una declaració institucional pel que fa a la proposició no de llei presentada pel Síndic del Grup Parlamentari del Partit Popular el passat 13 de juny, relativa a l’origen del valencià i al canvi de definició de la llengua pròpia en el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. El text íntegre de la Declaració de l’ens normatiu del valencià és el següent:
«La llengua
valenciana, com ocorre en qualsevol altre idioma, s’ha configurat al llarg de
la història amb aportacions de les diferents civilitzacions i cultures que, en
èpoques passades, es van assentar en l’actual territori valencià.
El valencià,
pròpiament dit, es va conformar a partir del segle xiii, en què fou dut ací pels repobladors catalans i
aragonesos vinguts amb Jaume I, com demostra la història, la documentació
medieval, l’onomàstica i la filologia, en especial la fonètica, la morfologia,
la sintaxi i el lèxic històrics, que mostren la seua procedència del llatí. Per
això, valencians, catalans, balears, i els habitants d’altres territoris de
l’antiga Corona d’Aragó, compartim una mateixa llengua, tot i que a causa del
pas dels segles cada zona ha mantingut o incorporat formes i vocables propis.
Estes particularitats
s’expliquen moltes vegades pel llegat que han aportat els distints pobles, com
ara l’àrab, l’aragonés, el castellà, el francés o l’occità; en canvi, les
relíquies dels pobles remots, com l’iber, són inexistents o imperceptibles.
A este respecte,
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua recorda que, en la reunió plenària
celebrada el 9 de febrer del 2005, l’ens normatiu del valencià (segons establix
la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat valenciana) va aprovar per
unanimitat i amb caràcter prescriptiu el “Dictamen sobre els principis i
criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià” (publicat
en el DOGV, núm. 4983, de 12/04/2005 i núm.5000, de 6/05/2005). A més
d’aprovar el citat dictamen, l’AVL també va acordar comunicar-lo al Govern
valencià i a les Corts valencianes, així com a altres instàncies polítiques i
acadèmiques.
L’Acadèmia Valenciana de
la Llengua confia plenament que els servicis de documentació de les Corts
valencianes podran facilitar al Sr. Síndic del Grup Parlamentari Popular el
mencionat dictamen. No obstant això, es posa a la seua disposició i a la dels
senyors diputats de la cambra per a prestar-los tota la informació que
requerisquen.
En conseqüència,
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua:
1) Insta
la Mesa de les Corts, òrgan encarregat de decidir la tramitació de tots els
escrits i els documents d'índole parlamentària, a comunicar, tant al Grup
Parlamentari Popular com a la resta de grups parlamentaris, que el text de la
proposició no de llei amb registre d’entrada núm. 58225 del 13/06/2013 vulnera
l’ordenament jurídic valencià en la mesura que ignora un pronunciament oficial
—com el “Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la
denominació i l’entitat del valencià”— emés per“la institució normativa de
l’idioma valencià” (article 6.8 de
2) l’Estatut d’Autonomia), i que no respecta, en la
redacció, la normativa lingüística oficial de l’AVL, la qual “és d’aplicació
obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana”
(article 41 de l’Estatut d’Autonomia).
3) Demana
amb fermesa als grups parlamentaris que no s’utilitze la llengua com a
instrument polític de confrontació entre els valencians».
No hay comentarios:
Publicar un comentario