COORDINADORA D’ENTITATS CULTURALS DEL REGNE DE VALENCIA

Pot ser que alguns no la reconeguen per este nom. Pero si dic “La Coordinadora”, tot valencianista que se precie de ser-ho i porte en la lluita front al catalanisme un temps, sap que m’estic referint a l’entitat d’entitats, a una de les mes antigues (Fon fundada en 1976) i sense dubtes de les mes prestigioses. Parlar de La Coordinadora es parlar de l’unio real del valencianisme, de l’unic paraigües baix el que totes les entitats sense distincio s’han unit en els ultims 40 anys, Quan tant se esta reclamant l’unio del valencianisme cultural, es precis tornar la vista cap a ella i aprofitar la seua experiencia, el seu predicament guanyat durant anys i la seua voluntat aglutinadora.

La Coordinadora naixqué en un sopar homenage al gran Antonio Ubieto en el desaparegut restaurant dels Vivers de Valencia alla per l’any 1976. Va ser Manolo Zarzo, que un any despres fundaria també el GAV, qui tingué l’idea de crear una entitat que no funcionara com a tal, si no que servira per a coordinar a totes les que ell ya intuïa anaven a apareixer a mida que el catalanisme larvat durant anys en les catacumbes del franquisme anara mostrant la seua cara. En un primer moment se batejà l’idea com a Consell Valencia. Pero llegalment eixe nom li corresponia al Consell Preautonomic (L’actual Generalitat Valenciana) i se acordà rebatejar-la com a Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valencia.

Des d’els primers moments La Coordinadora demostrà la seua utilitat convocant les principals movilisacions de la Batalla de Valencia, Des de l’acte d’afirmacio valencianista de la plaça de bous (1978), fins a la mes gran manifestacio de l’historia del Regne de Valencia que tragué als carrers del Cap i Casal a 500.000 persones en defensa de la Llengua Valenciana (1997), passant per les historiques i multitudinaries manifestacions de 1979 reclamant l’autonomia valenciana sense ingerencies del nort i de 1982 en defensa dels nostres simbols (En ab dos va ser el plorat Pepe Ahuir, pare de l’actual academic de la AVL, el traïdor Artur Ahuir, qui obria la marcha portant la senyera facsimil de la que se conserva en l’Ajuntament, propietat del GAV). En mig un sense fi d’actes que l’han concedit el prestigi i el reconeiximent que te actualment.

No mes vore el nom dels seus presidents en estos 40 anys ya dona una idea de l’importancia que ha tingut en l’historia del moviment valencianista: Vicent Giner Boira, Guillem Tatay, Josep Boronat, Jose Manule Ricart Lumbreras, Pepe Marín, Lola Gª Broch, Juan Gª Sentandreu… El prestigi i la responsabilitat de La Coordinadora requeria a primeres figures del valencianisme al front. Personages en suficient carisma i reconeiximent per a ficar a cadascu en el seu lloc, per a no deixar que cap entitat se poguera aprofitar de ella. Perque La Coordinadora es de tots i esta ahí per a eixir al carrer a soles quan es necessari. Mentres tant cada entitat fa la llavor que considera oportuna, sabedors de que quan faça falta La Coordinadora tornarà a convocar-mos a un nou acte de lluita front al catalanisme.

Els que reclamen una participacio quasi diaria de La Coordinadora en les activitats valencianistes, ho fan des d’el desconeiximent mes absolut. Esta, a modo de somaten, a soles te que eixir en els moments puntuals a on les entitats necessiten i se deixen coordinar. L’atre seria convertit-la en una entitat mes que a soles restaria força a les ya existents i incumpliria lo que arrepleguen els seus estatuts. Atra qüestio es que se utilise este argument de manera mal intencionà per gent que si coneix les funcions de La Coordinadora, a soles per a fer mal a l’entitat o al seu president. Afondant en les seues critiques l’actual divisio del valencianisme.

Per tot l’abans dit me resulta encara mes desconcertant i preocupant vore com entitats que des de sempre han segut l’anima i motor de La Coordinadora, volen ara donar-li l’esquena i entregar-se en mediocres aventures que res de bo tenen que aportar ni a l’entitat, ni al valencianisme. No se pot estar tot lo dia parlant d’unio i al mateix temps abandonar com a rates l’unic barco que pot conduir-mos cap a eixa noble meta. Tots aquells que han intentat proyectes que li feren ombra son sabedors de l’impossibilitat de reemplaçar-la.

Quan se prenen decisions des d’el rencor, les vendetes personals o els interessos espureos, es Valencia qui se resent. Quan se prenen decisions per a les que no se esta capacitat, es l’entitat que les pren la que se debilita, no La Coordinadora. Quan no s’escolta el manament de l’ultima gran Assamblea Valencianista de reorganisar-mos al voltant de La Coordinadora, se esta traïcionant l’espirit mateixa del moviment valencianista. I de la mateixa manera que tots aquells que mos traïcionaren entrant en la AVL, estos també tindran algun dia que respondre davant de l’historia i del poble.

Se pot treballar per a millorar-la. Se poden reformar els seus estatuts actualisant-los. Podem discutir qui deu d’estar al front i qui darrere. Se pot opinar sobre a on se deu reunir… Tot es valit si l’intencio final es la de reforçar la Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valencia. L’unica entitat que per prestigi, historia i voluntat, encara pot unificar a tot el moviment valencianista.



MANUEL LATORRE CASTILLO

( Vice President de la Coordinadora)